Aquest diumenge, el PP perdrà la majoria absoluta, en això coincideixen totes les enquestes. Mentrestant, la segona força seguiria sent el PSPV a entre 5 i 7 punts de diferència però, Ciutadans i Podemos, en tercera i quarta posició li xafen els talons. Què fa que el Partit Popular caiga ara? És que no havíem pres consciència dels casos de corrupció valencians en 2011 i ara sí?

 

Doncs sí, la corrupció té molt a vore, l'electorat ja mira cap a un altre lloc. Però si els valencians fem fora al PP no es deurà únicament als seus escàndols sinó que el que pesa, més bé, en el vot dels valencians és la corrupció des de Madrid. Com diu el periodista Francesc Arabí, «les claus valencianes pesen molt poc però el que passa és que la corrupció ja no és un tema valencià, la gent ha vist per la tele a un tal Bárcenas o a un tal Rato i la indignació ja va més enllà».

 

El PP cau, sí. Però el PSPV també. Per què? On han anat eixos votants? La resposta, en el cas del PSPV, es diu Podemos. El Partit que lidera Antonio Montiel, en paraules de Francesc Arabí, «li pega un mos al PSPV; un mosset a Esquerra Unida que li fa més mal perquè és més xicoteta; i un altre a la capacitat de créixer de Compromís. Li talla les ales a Compromís, un braç al PSPV i el coll a EU». L'enquesta que publicava el diari Levante-EMV el dilluns 18 de maig en referència al transvasament de vots entre partits apuntava que un 13,6 dels votants que el PSPV va tindre en les autonòmiques de 2011 es troben actualment en Podemos, el gran beneficiat. Però, Compromís s'enduu també el 7,3% i el partit d'Albert Rivera, el Podemos de la dreta segons Arabí, li lleva un 4,9% dels votants. Sols un 51,4 dels votants que obtingué l'antic candidat Jorge Alarte es mantenen fidels al PSPV, la resta es troben en altres formacions (34,9%), en el limbe de la indecisió (un 12%) o fins i tot, en l'abstenció (un 1,7%).

 

Les dades trauen a la llum, a part d'una gran volatilitat en el vot, una clara incapacitat dels socialistes valencians per mantenir als seus votants front a les noves forces de l'esquerra. En mig d'aquest mapa tan delicat irromp Ciutadans i el que podria haver sigut un escenari idoni per a un tripartit de l'esquerra (PSPV, Podemos i Compromís, o fins i tot un quadripartit amb la incorporació d'Ignacio Blanco amb Esquerra Unida) comença a trontollar. Com afirma, el periodista Francesc Arabí, per al PSPV això és una fatal notícia mentre que, a la inversa, «per al PP és excel·lent, ara ja té amb qui pactar».

 

Tot i això, el sondeig d'Invest Group del que parlàvem més amunt augura un canvi de tornes i és que, sembla que el Partit Popular perdria tants punts (26), que no podria conservar la Generalitat ni amb l'ajuda de Carolina Punset i el seu partit, Ciutadans.

 

Ara bé, quina és la posició del PSPV front a aquest panorama? Cautela. Els socialistes no perden forces proclamant-se com al partit guanyador sinó que són conscients que la possibilitat del pacte ha de mantenir-se oberta cap a l'esquerra.