24-M: una dolça debacle
I arribà el gran dia. El diumenge 24 de maig els valencians i valencianes deixaren clar a les urnes que volen un canvi i que volen que en eixe canvi participen altres actors que no siguen el clàssic duet PP i PSOE. I així ho demostren els resultats: El Partit Popular es queda amb 31 vots, 24 menys que en les darreres eleccions de 2011; el PSPV obté 23 diputats i aconsegueix mantenir-se en la segona posició tot i que perd 10 escons respecte a les anteriors; Compromís fa una important pujada amb 19 diputats gràcies a una forta mobilització dels més joves; Ciutadans i Podemos irrompen amb força i empaten en 13 diputats i, finalment, la gran perjudicada és Esquerra Unida que no aconsegueix superar el 5% que li haguera donat presència en les Corts.
La valoració del PSPV: positiva però de nou amb cautela. Ximo Puig pot ser el president de la Generalitat però no gaudirà d'un ampli suport i és que el degoteig de vots es manté al partit especialment entre el públic més jove que ha migrat principalment a Compromís, Podemos i inclòs alguns a Ciutadans.
Això també ha comportat que altres líders, en concret Mònica Oltra de Compromís, es posicionen i demanen la presidència de la Generalitat com ja havia anunciat durant la campanya. Oltra defen la seua legitimitat a liderar la Comunitat pel fort ascens del seu partit mentre que el PSPV no ha fet altra cosa que perdre votants però, per l'altra banda Ximo Puig té la legitimitat del qui ha sigut el candidat més votat de l'esquerra.
El panorama ara es complica i és que, des de Madrid, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, li nega el recolzament a Puig i tanca les portes a qualsevol altre pacte que lideraren els socialistes a tot l'Estat. Sense el recolzament del partit d'Antonio Montiel, el tripartit PSPV, Compromís i Podemos, es desmunta. Tot i això, els de Puig amenacen que si Mònica continua en la seua pretensió de ser presidenta proposaran el pacte a Carolina Punset de Ciutadans per fer-se amb la Generalitat. Es tracta d'un joc d'escacs en què Puig té totes les de guanyar, ja que un pacte PSPV-Ciutadans sumaria 36 escons mentre que l'oponent, Podemos-Compromís es queda en els 32, un punt més dels 31 que va aconseguir el PP. Males notícies per a Oltra.
Tot i això, fonts de dins del partit com el Secretari General dels Joves Socialistes (JSPV) Jose Muñoz, admeten que no estan contents amb eixa possibilitat, ja que la seua preferència és crear «una coalició progressista» que passa, més bé, pel pacte amb Compromís.
Que pot perdre el PSPV i que pot perdre Compromís? Els dos poden perdre però, com ja hem dit, Compromís podria perdre més. Sense anar més lluny, podria perdre l'ajuntament de València. Joan Ribó (Compromís) ja es veu, a tots els efectes, com al pròxim alcalde de la capital del Túria però, amb 9 regidors, no podrà ser-ho si els socialistes no li donen suport. València ha sigut la tomba electoral del PSPV i del candidat Joan Calabuig però tot i això, han aconseguit els 5 cinc regidors que Ribó necessitaria, ja que no tindria prou amb el suport dels tres regidors de València en Comú (marca blanca de Podemos a les municipals) per a governar.
Per aquest motiu, des del PSPV, i inclòs algunes veus de la coalició que forma Compromís, demanen un «pacte global»: per a mi la Generalitat, per a tu l'ajuntament. I ràpid, ja que la situació d'emergència econòmica que travessa la Comunitat necessita, segons Ximo Puig, que es resolga el més prompte possible. L'entrebanc: que ningú s'atreveix a pactar amb ningú perquè les eleccions generals estàn al caure, no siga cosa que els perjudique. Des de Blanqueries, el Secretari General de JSPV, Jose Muñoz, aclareix que no li agraden els «pacticismes, és a dir, fer pactes amb un interès tàctic i això és el que està fent Podemos».
«Estem farts que des de Madrid ens diguen el que hem de fer i el que no, Pablo Iglesias deuria estar callat i preocupar-se del que li ha de preocupar: les generals de novembre», Jose Muñoz.
Ningú no va voler adelantar-se als resultats electorals a Blanqueries si nó que es defensaven en què les urnes parlarien i ja han parlat. Han dit que el PSPV necessita replantejar el seu projecte, que cal a més d'una regeneració una reconnexió amb la societat i molt especialment amb els sectors més joves. Podràn governar a la Generalitat, podràn entrar fins i tot a les alcaldies d'Alacant i Castelló en pacte amb Compromís i Guanyar Alacant, en el primer cas, i Castelló en Comú, en l'últim. Però el triomf no és complet ja que, mentre ells van de baixada, Compromís, Podemos i Ciutadans els xafen els talons. Ximo Puig té ara la que pot ser l'última oportunitat per demostrar que el Partit Socialista al País Valencià és un partit tant d'oposició com de govern, que està viu, que compta amb els joves i, que pot i vol fer política.
Ximo Puig al terrat de la seu del partit a Blanqueries, darrere les Torres de Serrans